La gestió de l’economia és una àrea de la política municipal que tendeix de forma natural a l’opacitat: quants diners hi ha per a gastar, en què es gasten, etc. són qüestions complicades a les quals la ciutadania té accés només de forma parcial, polèmica i inexacta en els mitjans locals. Aquesta polèmica i fins i tot judicialització del debat pressupostari no contribueix a augmentar el coneixement dels ciutadans sobre la gestió dels recursos públics, i esta és una barrera efectiva contra la participació informada i responsable de la gent en política. Ni tan sols és suficient informar (que no es fa bé) sinó fer pedagogia per a formar ciutadans que participen.

Estem lluny d’això: a hores d’ara (abril 2015) tot i la glorificació pública que el PP fa de la seua suposada transparència (acollint congressos inversemblants o posant-se medalles relacionades només amb els continguts de la web municipal) resulta molt difícil aproximar-se al funcionament econòmic de l’Ajuntament de Gandia. El govern publica amb retard documents difícils de desxifrar per al públic general, fins i tot per als interessats en el seu seguiment: no disposem de la memòria pressupostària de 2013 ni de la liquidació de 2014. I respecte de l’empresa pública IPG a penes se sap res, no tenim accés a la composició de la seua plantilla ni al volum global dels seus deutes, que forçaran al seu desmantellament i dissolució després d’haver servit de soterrani on amagar assessors i afins per a PSOE, Plataforma i PP. De fet, l’opacitat no és un defecte puntual i esmenable d’IPG: és ja el motiu fonamental de la seua existència.

Enfront d’aquestes pràctiques mésGandia proposa un canvi radical: cal donar als ciutadans informació i poder, sobretot en allò relatiu a la gestió dels diners públics. Amb propostes com les següents:

– En iniciar-se la nova legislatura cal fer una auditoria del deute municipal, de l’estat d’IPG i dels contractes a empreses externes, aspectes que hem tractat en punts anteriors del programa.

– Establir normativament la compareixença del regidor d’Hisenda i dels tècnics municipals per a explicar la realització i la liquidació dels pressupostos davant de la ciutadania, que podrà participar i preguntar, i no només davant dels mitjans o de l’oposició.

– Desenvolupar un format simplificat estàndard de presentació del pressupost municipal que faça visibles els distints ordres de magnitud dels ingressos (impostos locals o estatals, transferències d’altres administracions o entitats, etc.) i de les despeses (personal, subvencions, interessos i amortitzacions) en una forma que permeta que la gent ho entenga i puga seguir l’evolució al llarg dels anys. El format dels documents oficials no respon a eixa necessitat.

– Explicar les conseqüències (a curt i llarg termini) de la situació d’endeutament municipal, per a poder saber la repercussió sobre exercicis futurs del que es fa cada any.

– Separar i distingir per barris, en les accions en què això siga possible, el cost de les accions municipals i el pressupost disponible per a la decisió vinculant de les assemblees de barri (de què parlem més endavant en el programa).