Josep Alandete Mayor
per mesgandiagrup

1. Josep Alandete Mayor (COMPROMÍS). Professor.

LA FIGURA D’UN BON ALCALDE – Per Ignasi Mora

  1. Sol ser difícil, però en el cas de Josep (Pep) Alandete Mayor és una veritat com una casa: pareix haver nascut i viscut per a ser alcalde. Va nàixer un 29 de gener (Aquari) del 1959 al rovell de l’ou de Gandia (la Safor), al centre històric de la ciutat. No a la ciutat dels botiguers, sinó a la popular al voltant del convent de Santa Clara. Després del pas fugaç per la clínica de Pellicer, viu al carrer Sant Bernat.  Anys més tard i sempre, continua vivint al barri de Santa Clara. Josep (Pep) Alandete és un amerat de Gandia, un pixaví cent per cent.
  1. Com  un àngel de la guarda laic, un tio del nostre futur alcalde era republicà. Així, a més de deixar al nebot l’obra sencera de Blasco Ibáñez i un bon grapat de llibres, son tio li transmeté un esperit liberal per a tota la vida. Ser un alcalde il·lustrat o bon lector és fonamental. Calen molts milers d’hores de lectura, per a començar a entendre el món i saber actuar en cada moment. Al final el mandat d’un alcalde es veu claríssim entre haver apedaçat la ciutat i haver-ne fet una nova: la cultura dels llibres, com en els temps clàssics, revaloritza allò que toca.
  1. De records infantils, a banda de la seua primera mestra, Maruja Fayos, transiten encara per la seua memòria els carros, els cotxes, les bicicletes, que feien parar el joc un instant als xiquets. Perquè per a Alandete, la vida era jugar al carrer a totes hores, amb la vigilància discreta de la mateixa gent del carrer. El carrer era el seu món. I el carrer era per a ell una comunitat de lligams que no es percebien a primera vista, però que hui en dia mouen a la nostàlgia i alhora formen part d’un futur exercici de repensar la ciutat.
  1. El currículum escolar de Josep (Pep) Alandete s’orienta en una direcció que facilitarà estar al front d’una empresa pública d’envergadura. L’iniciarà a les Carmelites i, de seguida, a l’Escola Pia, i acabarà el batxillerat a l’Institut Nou. El marcaria molt en tercer de primària un mestre, que era també del barri de Santa Clara, Josep Andreu Ferrer Solivares, el primer que el va ensenyar a estimar la seua llengua. Era la mateixa llengua, el valencià, que servia per a jugar al carrer, encara que als col·legis en general semblava morta.
  1. En el concurs de nadales d’aquell curs, aquella classe va ser l’única que cantà una cosa diferent, un emocionant “A 25 de desembre, fum, fum, fum!”. Josep (Pep) Alandete la va cantar també en el dinar nadalenc a València, davant de tios i cosins. Començava a tornar el valencià a les escoles fora del currículum escolar. Mentrestant, Alandete fa els cursos de valencià de Lo Rat Penat, espentat pel mític escolapi Pare Faus, tot un referent d’estima a la llengua, i que un bon dia de l’any 1971 en la classe de llengua els havia dut un toca-discs i escriu en la pissarra el poema “Veles e vents” d’Ausiàs Marc, que havia musicat Raimon. Poc més tard, son tio li duria de València la Gramàtica Valenciana de Carles Salvador.
  1. Ara bé, Josep (Pep) Alandete es va guanyar la vida i els estudis que va realitzar. Tantes o més hores que llegint, va passar pastant pa i despatxant en el forn familiar de Santa Clara. Divendres per la nit, assistia als concerts de la nova cançó (d’Al Tall a Pi de la Serra) o anava amb els amics. Però després, acudia a pastar pa, mai més exactament dit que s’hi guanyava el pa amb la suor del seu front…
  1. A la Universitat de València, Alandete comença a estudiar Econòmiques, però aquella carrera no li acaba de fer el pes i aleshores la compagina amb la de Filologia. En realitat, ell el que volia era transmetre la llengua pròpia que estimava i que, com totes les altres llengües, constitueix el patrimoni cultural més rellevant d’una societat. Acaba la carrera i al cap d’un any (gener del 1983) comença a treballar en l’Institut Nou de Gandia. En època de criar els tres fills, estudiarà més tard la carrera de Sociologia, ferramenta imprescindible en l’exercici de la política.
  1. En 1984, Josep (Pep) Alandete aprova les primeres oposicions a catedràtic de Valencià, n’és un dels nou que l’obtenen. La seua destinació correspon a l’institut Pare Vitòria d’Alcoi. De seguida, al segon any, és nomenat vicedirector del centre i crea la primera Setmana Cultural. La vena política apareix i s’engrandeix. Amb la seua companya Maria Àngels, Alcoi és l’escenari de tres anys feliços. Finalitzada l’etapa alcoiana per qüestions familiars, es produeix el retorn a Gandia, a la plaça de Maria Enríquez, al barri de Santa Clara.
  1. Tot i que el que fa 16, Alandete participa ja en la llista d’UPV de Gandia en el 1983. Continua, a més a més, en el seu activisme cultural (El·lipsi, Ullal, etc.), polític (secretari local d’UPV en el 1987 i en el 1988 abandona el partit nacionalista) i social (moviment reivindicatiu de la vida al barri a finals dels 90, membre fundador de l’Associació de Veïns del Centre Històric a partir del 2000). A diferència de tants, Josep (Pep) Alandete es preocupa per la col·lectivitat, i lluita per ella sempre que pot.
  1. Però, Alandete és un home de llibres només?, preguntarà algú. No, en absolut. Des de la infància jugant a futbol amb els amics al mateix carrer o carrers de Santa Clara, ha plogut i s’ha jugat molt. Josep (Pep) du ulleres de miop des dels sis anys, cosa que li impedia certs moviments físics. Per tant, va formar part de l’embrió dels jugadors del Nou Bàsquet Gandia (sorgit de l’Associació Cultural de la Safor). I ha jugat al ping-pong i al tennis. Ara encara el podeu veure muntat en una bicicleta o fent senderisme, per conviccions ideològiques, però també per benefici del cos.

Write your comment here ...

Deixa un comentari