El nostre portaveu, Josep Alandete Mayor, Regidor d’Urbainsme i Vicealcalde de Gandia, va visitar ahir els treballs de restauració i conservació del nou Parc Arqueològic del Castell de Bairén de Gandia.

El lloc de Bairén, a causa del seu estratègic emplaçament, ha sigut ocupat des de temps prehistòrics, per ell han passat totes les civilitzacions, deixant la seua petjada conforma un paisatge cultural de caràcter històric.

El lloc s’emplaça ocupant un pujol, a la vora de la plana costanera, flaquejat per un front muntanyenc. Es constitueix en una fita del paisatge, que al seu torn albira una àmplia panoràmica des de Cullera a Dénia. Controla els camins i vies històriques de la costa i de la fèrtil vall de La Safor L’estat actual de les restes arquitectòniques correspon majoritàriament a la
fortalesa musulmana de Bairén. Els vestigis arquitectònics més importants ocupen el cim del pujol de sant Joan. Es tracta bàsicament d’una destacada fortificació, que consta de tres parts delimitades per extenses muralles. En el cim se situa el castrum cristià sobre la qasaba musulmana. En el vessant de ponent s’estén el vast *albacar emmurallat, de més d’una hectàrea. En el vessant oriental la vila o medina, en un gran espai de més de set hectàrees, en la qual es troben dispersos,
significatives restes que ens indiquen la importància del Castell de Bairén enquadrada en el context cultural de l’època islàmica, respon, segons alguns historiadors, al procés de “encastellament” del segle XI. Coincidiria amb l’últim període, associat al domini almohade, caracteritzat per les seues extraordinàries
construccions públiques.

“Des del Departament d’Urbanisme de Gandia estem treballant en un recorregut escènic format per plataformes visuals, amb panells explicatius i àrees de descans, perquè el visitant, submergit en l’entorn, realitze una lectura múltiple de tots els valors d’este magnífic espai, les fites geogràfiques, la interpretació geològica i de l’ecosistema costaner mediterrani, incloent-hi un senzill botànic que resumirà la vegetació autòctona.” Ha explicat el vicealcalde Josep Alandete. 

Bairén constituiria el centre de poder i refugi de tota una sèrie d’alqueries situades en la rica horta regada pel Serpis. Les terres d’aqueixes alqueries agrícoles van ser cultivades per clans d’origen béreber els qui no posseïen les terres pagant a aqueix poder el delme. Les alqueries, els noms de les quals perduren *Beni…) constitueixen el principi de l’estructura de la nostra comarca, la Safor. Que després es constituirien en poblacions amb la cristianització i feudalització iniciada per Jaume I.
És indubtable l’extraordinari valor del paratge natural de l’entorn del monument i el dels voltants cap a les serres de Mondúver i Falconera. Conté i resumeix tots els valors de la muntanya mediterrània. Aquest paisatge fòssil, està fortament revalorat davant la presència en la seua proximitat de grans infraestructures i nuclis urbans. Sense oblidar els valors botànics que resumeixen la vegetació típicament mediterrània. Les zones elevades de la Muntanyeta de Sant Joan permeten la visibilitat de la pràctica totalitat del Golf de València des de la Serra d’Irta fins al Montgó, així com la plana costanera immediata i el paratge natural de la marjal.

Per això s’aquesta realitzant un parc públic que suma paisatge, vegetació i cultura, senyalitzat i explicat al qual ho recorre les principals fites de la història de Gandia. No en va, Bairén és el principi de Gandia. És la porta que hui s’obri per a veure, conéixer i viure aqueix principi de Gandia. Per això s’obri a tots els ciutadans als de Gandia i la Safor i els que ens visiten, perquè presenta un enorme potencial turístic donada la seua presència i proximitat a la platja, centre turístic de gran rellevància.

S’ha creat un recorregut escènic format per plataformes visuals, amb panells explicatius i àrees de repòs equipades amb bancs, que predisposen emocionalment perquè el visitant, submergit en l’entorn, realitze una lectura múltiple de tots els
valors (naturals, històrics, arquitectònics, simbòlics, etc) fent visibles les fites geogràfiques del centre del territori valencià, la interpretació geològica i de l’ecosistema costaner mediterrani, incloent un senzill botànic que resumeix la
vegetació autòctona, sense oblidar l’acció de l’home que es manifesta en la construcció d’una fortalesa que hui, per fi, es manifesta com un monument les ruïnes del qual evoquen el nostre passat i que hem consolidat per a transmetre-les a les
generacions que ens continuen aconseguint amb la creació d’un parc públic que siga usat i viscut pels nostres conciutadans.

Mentrestant, les excavacions a la fortalesa segueixen endavant. Concretament, aquesta setmana s’han iniciat els treballs arqueològics a una de les possibles estances residencials de l’alcassaba, durant els quals s’espera documentar tota la seqüència d’ocupacions del castell. La intervenció durarà un mes i està dirigida pel Servei Municipal d’Arqueologia de l’Ajuntament de Gandia amb la nostra regidora Alícia Izquierdo.

La restauració i conservació d’esta fortalesa emblemàtica de Gandia, i Bé d’Interés Cultural, té un pressupost de 960.000 €, finançat al 50% amb fons europeus Feder (a través de la Generalitat Valenciana), i l’Ajuntament de Gandia.

Write your comment here ...

Deixa un comentari