Ja fa alguns anys que moltes administracions, també el ple de l’Ajuntament de Gandia i a proposta de la Coalició Més Gandia, van declarar l’emergència climàtica. Els documents, signats a l’any 2019, adjuntaven un compromís per a complir objectius en una escala temporal fins a l’any 2030.
La resposta de les administracions ha tingut un fort impuls en l’últim any com a conseqüència de la pandèmia. En Europa, els Fons Next Generation han mobilitzat la major quantitat de diners, i gairebé totes les línies d’ajuda busquen, teòricament, recuperar l’economia, transformar els sistemes productius i adaptar els ecosistemes a la nova realitat ambiental. No obstant, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) no és suficient per combatre la crisi climàtica. En el darrers temps hem comprovat com, amb la pandèmia superada, els indicadors no milloren. Consecutivament i a totes les zones del nord global hem tingut, a molts sectors, importants interrupcions en la cadena d’abastiment de materials, també problemes de logística i energia i un gran conflicte bèl·lic, de caire geopolític, a les portes d’Europa.
Els científics, actualment en rebel·lió contra la inacció climàtica, porten dècades avisant de les limitacions del planeta per a suportar l’actual sistema productiu. Els seus pronòstics, a principis d’aquest segle, ja anunciaven que no era possible alimentar el metabolisme d’aquest model econòmic indefinidament. Als anunciats impactes ambientals li segueixen els econòmics i els socials. Quan el medi natural que ens abasteix comença a fallar immediatament els mercats es desestabilitzen, els preus augmenten i les disputes pels recursos disponibles apareixen. Els combustibles, l’electricitat i el gas, els metalls, la fusta, els àrids… Tota l’economia està sofrint d’una manera u altra desequilibris. I ara, tal i com ho havien pronosticat, li toca el torn als aliments. Poca broma. Pot ser podem viure sense cotxes ni telèfons però sense aliments de moment no. El sector agroalimentari no està podent fer front al cost de producció i si a açò li afegim els nous condicionants climàtics la situació es complica. Aquest any a Espanya s’estan perdent moltíssimes collites de cereals, olives, fruites de secà i un llarg llistat de productes. La falta de pluja i les despeses de producció estan arruïnant als productors i en conseqüència enguany no vorem als supermercats alguns productes típics i altres tenen o tindran un preu prohibitiu.
A la vista d’aquest escenari, és evident que les accions per combatre l’emergència climàtica no estan tenint el caràcter urgent i prioritari que s’extrau del concepte “emergència” i els fons Next Generation, per si sols, no van a poder fer front a la situació.
Si baixem a l’escala local, un es pregunta que pot fer davant de tal magnitud. Aquests problemes, que son globals i són producte d’un model socioeconòmic arrelat en la gent s’hi pot combatre? si tan sols som una formigueta. Doncs la veritat és que difícilment solucionarem des de Gandia el canvi climàtic però el que si podem fer és no seguir contribuint a les errades del passat i tractar d’adaptar la nostra ciutat als impactes que ja ens colpegen. En eixe sentit, a Més Gandia ja portem 8 anys planificant des del govern un model territorial que siga més respectuós amb l’entorn natural, que siga racional en la utilització dels recursos i que vaja reduint la petjada de carboni. En els últims 4 anys hem redactat el Pla Especial d’Infraestructura Verda, el document que fa possible l’estratègia ambiental de l’Anella Verda. L’Anella és un cinturó verd que envolta la ciutat i connecta, a través de parcs i jardins seminaturals, tots els paratges naturals de Gandia. L’Anella Verda suposa una franja continua de natura que realitza funcions de separació i esponjament entre els espais urbans i els naturals, alhora que proporciona zones d’esplai i esbarjo per als ciutadans. El seu objectiu és plenar de verd els límits de la ciutat i protegir la població dels efectes del canvi climàtic. També hem implantat la gestió forestal a les zones de muntanya, per gestionar el bosc, prevenir incendis i potenciar les seues funcions com a regulador del clima. Hem consolidat el Pla d’ombres, una estratègia per omplir d’arbres els carrers i les places. Ja són milers d’arbres plantats que actuen com a refugi climàtic i depuren la contaminació atmosfèrica. Hem aconseguit dos grans projectes per a la prevenció de les inundacions amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. El Serpis i el barranc de Beniopa ja disposen de pressupost i projecte (1,5 i 3 milions d’euros respectivament) per a la seua restauració ambiental i s’incorporaran a l’Anella Verda la pròxima legislatura. Hem redactat el Pla d’Acció contra el Canvi Climàtic (PACES) que formula una sèrie d’accions locals per reduir les emissions en matèria sobretot d’energia. I moltes altres petites coses.
Evidentment açò no és suficient, cal molta més inversió en la protecció, restauració i manteniment del territori. Actualment el departament de Medi ambient realitza la seua tasca en precari, quasi sense personal en el servei i amb un pressupost ridícul. Els darrers anys ens hem nodrit de les subvencions de la generalitat i de la diputació, ara també d’Europa. Malgrat això els projectes van eixint, la taxa d’aprovació de projectes és pràcticament del 100%, tot el que presentem ens ho aproven.
Ara el que toca és actuar, tenim molta planificació feta però necessitem recursos. En el nostre programa electoral hem apostat fort per l’emergència climàtica, convertint-se en un eix transversal en totes les propostes. Anem a duplicar el pressupost, com a mínim, per a poder executar les transformacions i adaptacions necessàries. Creguem que deguem arribar fins els 5 milions d’euros de pressupost, el que significaria un 5% del total de recursos municipals. És necessari dotar al servei de medi ambient de personal especialitzat en transició energètica i canvi climàtic, també en mobilitat sostenible, i com no en gestió d’espais naturals. Actualment fem una bona gestió dels parcs i jardins amb una contracta de manteniment però volem ampliar-la per a que els espais naturals també tinguen un bon manteniment. No podem seguir gestionant camins i sèquies de la marjal, barrancs, el riu i les muntanyes amb subvencions. Calen brigades municipals per a estos espais, la gent ens ho demana pel carrer i tenen tota la raó del mon. Tanmateix cal abordar la mobilitat i la transició energètica, totes dues matèries amb molt de potencial que no estan tenint la importància que mereixen. A Més Gandia volem impulsar fortament estes àrees i proposem la creació de sendes oficines que és dediquen a dissenyar i executar la pacificació del trànsit, les xarxes ciclistes, el transport públic, l’autoconsum energètic, els plans sectorials de transició energètica per als sectors productius, la gestió dels residus….
El pròxim diumenge teniu l’oportunitat de triar al vostre govern. Jo vos demane que feu un exercici de reflexió i que consulteu els programes electorals de totes les forces polítiques. Vos puc assegurar que no trobareu quasi res sobre medi ambient i canvi climàtic. La veritat és que no deixa de sorprendem com es pot passar de puntetes sobre algo tan important. Des de Més Gandia vos demanem el vot per a impulsar la lluita local contra l’emergència climàtica, amb respecte i humilitat, conscients de que els canvis comencen des de baix. Nosaltres creguem en la ciència, volem actuar des de la responsabilitat i fer una ciutat saludable on tothom tinga oportunitats. Sabeu, per la nostra tasca de govern, que no anem a recolzar projectes que fiquen en risc el nostre patrimoni natural i ara volem anar un poc més enllà. Vos demanem el vot per fer de la pròxima legislatura una revolució verda i transitar cap a la modernitat.

Write your comment here ...

Deixa un comentari