La regidora d’Educació, Esther Sapena, ha anunciat que el Consell Escolar Municipal de Gandia, reunit amb caràcter extraordinari i urgent a primer hora del matí, ha acordat sol·licitar, a proposta de la Federació d’AMPES de Gandia, la retirada del “Projecte d’ordre de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, per la qual es convoca el procediment de consulta als representants legals de l’alumnat per a triar la llengua base aplicable a partir del curs acadèmic 2025-2026, de conformitat amb el que estableix la disposició transitòria segona de la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa”, sotmès a consulta pública prèvia mitjançant anunci publicat en el DOGV de 20 de novembre del 2024.

En eixe sentit, el Consell Escolar Municipal de la ciutat de Gandia, considera que tant l’esmentada Orde com la pròpia Llei 1/2024, segreguen i fomenten divisions innecessàries entre els estudiants, les famílies i la comunitat educativa. Consideren que l’educació ha de ser un factor d’unió i cohesió social, no un element de polarització.

Asseguren que tampoc es garanteix plaça en l’opció triada per les famílies com a llengua base d’ensenyament, fet que pot vulnerar els objectius de la pròpia «Llei de llibertat educativa» i la Llei d’ús i ensenyament del valencià, en els aspectes relacionats.

No s’assegura, ni a les zones de predomini lingüístic castellà ni a les zones de predomini lingüístic valencià, el compliment de la llibertat on les famílies poden triar el valencià com a llengua base d’ensenyament, ja que en el cas de no existir places, el centre decideix on escolaritza l’alumnat.

Consideren que produeixen una absoluta desprotecció en cas d’errada a l’hora d’emplenar els ítems, perquè no existeixen mecanismes propis de l’admissió, com ara les reclamacions a les llistes o les comissions d’escolarització. A més, en cas d’errada, duplicitat o de diversitat d’opcions entre ambdós progenitors o tutors, la família perd el dret a triar la llengua base d’ensenyament, i ha de resoldre l’administració que, en cap cas, comptabilitza dins dels percentatges de participació les opcions d’ambdós progenitors, per la qual cosa no està garantida la capacitat de tria del projecte lingüístic per les famílies per a les filles i els fills.

No contindrien les garanties democràtiques de processos de participació, deliberació i decisió individuals que són vinculants, ja que no existeixen òrgans de supervisió, més enllà de l’administració (un quòrum mínim de participació de famílies per ser vàlida la consulta, constitució de meses electorals, etc.). Tampoc existeix la privacitat i confidencialitat de la decisió en publicar-se els resultats i el que cada família ha triat al tauler d’anuncis.

Promouen un model lingüístic que NO actua sobre les carències per garantir la igualtat d’aprenentatge i domini de les dues llengües oficials en acabar l’educació bàsica, cosa que atempta contra la Llei d’ús i ensenyament del valencià i no garanteix els preceptes de la LOMLOE sobre la competència plurilingüe de l’alumnat, que ha de dominar les dues llengües cooficials de la mateixa manera.

Finalment, impossibiliten els centres a garantir l’heterogeneïtat dels grups del mateix nivell, ja que podrem trobar-nos en situacions en les quals les famílies amb xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials, necessitats de compensatòria, fins i tot del mateix gènere, elegisquen la mateixa llengua base i hagen d’anar tots al mateix grup.

Així mateix, el Consell Escolar Municipal de la ciutat de Gandia, acorda traslladar a la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, les següents qüestions que es plantegen, amb la demanda de resposta per part de l’administració educativa:

On queda el respecte i la protecció de la llengua valenciana que, com a patrimoni, ha de tindre, tal i com estableix l’article 3.3 de la Constitució espanyola on diu, literalment: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció?».

On queda l’especial protecció i respecte per la recuperació del valencià que marca l’article 6.5 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana on diu, literalment: “S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià?”.

Què passa amb la Llei d’ús i ensenyament del valencià?

On està la llibertat de les famílies en un centre educatiu d’una sola línia?

Pedagògicament, si en un centre amb dues línies es tria diferent model lingüístic en cadascuna, es deixaran de fer barreges d’alumnat perquè tots assolisquen amb igualtat l’etapa? I els germans bessons, que per motius pedagògics les seues famílies vulguen matricular en aules separades, estaran obligats a estudiar cadascú en una llengua diferent?

Què passarà amb “xarxa llibres”? ¿Hauran de dotar del doble de llibres als centres, un lot en valencià i altre en castellà, per garantir que tots i totes puguen tindre la gratuïtat de llibres independentment de quina llengua trie cada nivell? Què passarà si un alumne/a decideix fer servir el seu dret de fer un examen en la llengua que vulga? Si tria fer l’examen en valencià i el professor no té el requisit, on queda el dret de l’alumnat a fer l’examen en la llegua que vulga?.

Com a conclusió, «tota la comunitat educativa pensa que aquesta llei és innecessària, que portarà problemes on no hi ha a hores d’ara. D’altra banda, reivindiquem la protecció necessària de la llengua minoritzada que és el valencià i denunciem que aquesta llei no vetlla perquè això passe. És un atac directe cap a la nostra llengua», ha assegurat la regidora d’Educació.