Lorena Milvaques, la candidata a l’alcaldia de Més Gandia, Lorena Milvaques, l’alternativa política que engloba Compromís, Esquerra Unida, Esquerra Republicana i independents de l’Assemblea Més Gandia i col·lectius socials de la ciutat, acompanyada dels membres de la llista, Laura Morant, Nahuel González, Vicent Terol, Maria Àngels Durà o Josepa Costa, ha anunciat dues accions prioritàries per al nou govern de Més Gandia a partir del 25 de Maig: Un Pla de Inclusió Social per garantir la renda mínima i acabar amb el drama dels desnonaments a la nostra ciutat.

“És difícil saber què i quant quedarà per gestionar quan un nou govern prenga possessió d’un Ajuntament en ruïna, però sí que sabem quines són les prioritats que cal atendre: les necessitats socials bàsiques”.

Així, asseguren que ha de ser un objectiu fonamental assegurar la Renda Mínima Social per als gandians que estiguen exclosos de les prestacions econòmiques supramunicipals o no arriben a eixa quantitat mínima que garanteix la subsistència digna mitjançant una partida especifica per a complementar- les.

“Caldrà treballar en la línia de la promoció i prevenció de l’exclusió social com a estratègia d’intervenció comunitària als diferents barris i no sols com a gestors d’ajudes econòmiques puntuals per pal·liar situacions greus i urgents de sosteniment bàsic per individus i famílies. Aquesta tasca que realitza el SAD d’acompanyament i seguiment per part dels tècnics socials a les famílies i individus necessita d’un augment pressupostari i de personal a fi de garantir resultats òptims”.

Les propostes sobre les quals han de pivotar les actuacions municipals en matèria de benestar social i atenció als col·lectius en situació de risc d’exclusió social serien:

– Creació del Pla d’atenció i promoció de les persones amb discapacitat.

– Reactivació del Consell de Benestar Social, promovent la participació dels agents socials en l’òrgan que ha de servir d’entitat consultiva i de debat per implementar la política social de l’ajuntament amb criteris de transparència i col·laboració.

– Creació del Pla Municipal per a la Inclusió Social que hauria de servir com Marc d’Actuació de lluita contra l’exclusió social.

– Pla d’acció amb la Gent Major, coordinat tècnicament, organitzativament i financerament amb altres administracions.

– Donar suport a les iniciatives supramunicipals mitjançant mocions al plenari i desenvolupar-les colze a colze amb el pròxim govern autonòmic (després de 20 anys de PP).

– Posar a la disposició de la gent l’experiència i coneixement dels funcionaris municipals per a publicitar i facilitar l’accés a ajudes autonòmiques o estatals.

– Complementar les ajudes d’altres administracions amb dotacions específicament municipals.

– Recuperar com a públics serveis municipals estratègics privatitzats quan siga possible i eficient.

– Fer un inventari de terrenys, locals i vivendes de l’Ajuntament i facilitar el seu ús públic. El seu manteniment o reforma impliquen inversions (amb incidència directa en l’ocupació) més útils que concedir ajuts al lloguer per a persones o associacions, perquè posen en valor propietats públiques.

– La compartició de recursos municipals per part d’associacions o col·lectius i un repartiment més racional de les subvencions municipals facilitarà la supervivència del nostre teixit associatiu en una època difícil: en aquest sentit, es prioritzaran les ajudes a les associacions que tenen especial incidència en els col·lectius més desfavorits, les quals, tanmateix, hauran de retre comptes de la forma en què presten els serveis i de la qualificació de les persones que hi treballen.

– Recolzar les iniciatives d’àmbit supramunicipal que garantisquen l’accés als recursos mínims de subsistència i complementar-les amb mesures municipals específiques quan siga possible. Cal, per tant, facilitar els tràmits en la mesura que l’Ajuntament puga fer-ho (publicitant les convocatòries, emprant personal municipal o auxiliar per a simplificar els processos) i, si es pot, augmentar amb dotació municipal les ajudes que es consideren insuficients.

– Promoure la fiscalitat progressiva (fer pagar més a qui més té) dins els marges que la llei estableix per a la tributació municipal. Aquests marges són estrets, normalment no estan lligats a les rendes familiars i són vulnerables a un hipotètic rescat de les finances municipals (que limitaria seriosament la capacitat d’aplicar bonificacions als impostos), de manera que els mecanismes municipals de redistribució i justícia econòmica s’hauran de posar en marxa sobretot pel costat de la despesa més que de la recaptació.

– Garantir l’accés als recursos i materials educatius als alumnes en etapes d’ensenyament obligatori. Aquesta ajuda podria no ser exclusivament monetària i puntual sinó una subvenció en fases que incentivara el bon manteniment dels materials més cars (llibres de text i eines tecnològiques) per a premiar la seua reutilització. Correspon a competències d’àmbit supramunicipal, però podria ser necessari actuar d’urgència per al curs vinent (setembre 2015).

– Utilitzar per al funcionament de l’Ajuntament, en la mesura en què no estiga ja lligat per les seues obligacions de crèdit, bancs que funcionen de forma ètica i que respecten els drets bàsics dels ciutadans/clients. El grau d’acompliment d’aquest propòsit dependrà dels detalls relatius a les condicions de renegociació del deute, però podria implantar-se gradualment aquest criteri a mesura que l’Ajuntament quede alliberat d’obligacions amb els bancs.

– Donar suport institucional, publicitat i garanties allà on l’Ajuntament no puga implicar-se directament amb diners, per exemple en iniciatives locals de crowdfunding i microcrèdits en accions socials (o culturals i de tot tipus), en què la tasca de supervisió municipal contribuirà a la confiança dels petits inversors i col·laboradors.

“La despesa social és una inversió que no sols repercuteix en els grups i col·lectius exclosos, sinó que també cohesiona tot un poble al dotar-lo dels recursos que garanteixen l’accés igualitari dels seus ciutadans/anes al benestar social”, ha conclòs Milvaques.