-El projecte de ciutat es vertebra en quatre grans eixos: la ‘Gandia de les persones’, la ‘Gandia verda’, la ‘Gandia del desenvolupament sostenible’ i ‘Gandia, fàbrica de cultura’, d’on naixeran les propostes concretes que facen possible una nova forma de gestionar més eficient, participativa i transparent.
-L’alternativa política incorporarà i assumirà el contingut del document de mínims que ha treballat l’Assemblea Més Gandia. A més, recollirà propostes de la gent mitjançant la pàgina web ‘mesgandia.net‘ i continuarà treballant en comissions i en contacte amb les associacions i el veïnat.
…
La candidatura unitària Més Gandia, que engloba Compromís, Esquerra Unida, Esquerra Republicana i independents de l’Assemblea Més Gandia i col·lectius socials de la ciutat, ha presentat aquest matí les línies bàsiques del que serà el projecte de ciutat amb el qual pretén recuperar el Govern de Gandia per a la ciutadania el 24 de maig pròxim.
La Candidata a l’Alcaldia, Lorena Milvaques, ha explicat que es tracta d’un document base consensuat i treballat des de fa temps per les tres formacions, “que incorporarà i assumirà el contingut de la proposta de mínims en la qual treballen a hores d’ara molts ciutadans i ciutadanes mitjançant els grups de treball creats per l’Assemblea Més Gandia. A més a més, el projecte de ciutat també romandrà obert a les propostes de la gent mitjançant la pàgina web de ‘mesgandia.net‘ i continuarà treballant-se en comissions i en contacte amb les associacions i el veïnat més enllà de les eleccions municipals. Volem que el nostre projecte es mantinga viu i receptiu constantment en contacte amb el carrer i permeable al context social que viu Gandia en cada moment”.
Milvaques ha estat acompanyada per altres membres de la llista i representants de les diferents sensibilitats que acull la candidatura com Nahuel González (EUPV), Xavier Ródenas (indedependent Assemblea) i Josepa Costa (ERPV).
La Gandia del desenvolupament sostenible
“A Més Gandia volem una ciutat que canvie les actuals pautes de creixement que tant contraproduents han resultat i que han estat basades en la construcció, l’especulació i el clientelisme. Per això necessitem engegar iniciatives clares i decidides cap a la creació d’ocupació estable i de qualitat i de canvi en el model productiu”.
Un nou model, segons Milvaques, que ha de basar-se en la diversificació, l’externalització, la innovació, la sostenibilitat i el reforçament de l’Estat del Benestar. “Una economia al servei de la ciutadania, al servei del benestar social. Per això, la nostra prioritat és garantir la prestació del serveis bàsics a la gent. A partir d’aquesta línia roja ens dotarem de mecanismes perquè la ciutadania decidisca quines són les seues prioritats en cada moment, reforçant la democràcia participativa d’una forma directa”.
La Gandia de les persones
“La Gandia de les persones és la Gandia dels Drets Humans. És la Gandia del progrés. És la Gandia de les polítiques actives per a la gent gran i des de la gent gran. És la Gandia de les polítiques actives per a la joventut i des de la joventut. És la Gandia de la laïcitat institucional que treballa per una societat laica. És la Gandia dels drets individuals i col·lectius. És la Gandia de la qualitat de vida ara i ací. Treballem per una Gandia on les persones estiguen en un primer plànol, per una ciutat accessible en totes les vessants”.
Nahuel González ha anunciat una política de joventut basada en la participació de tots els col·lectius joves de la ciutat, gestionada per un Departament de Joventut al servei de tots i de totes, amb una aposta clara per la formació i l’accés al treball, preocupada per resoldre l’accés dels joves a la vivenda i adaptada al nostre context social i cultural.
Com a administració més pròxima als ciutadans i a les ciutadanes, l’Ajuntament ha de vetlar perquè el Govern Valencià gestione de manera adequada els serveis sanitaris a Gandia, com correspon a una ciutat del segle XXI. Així mateix, ha d’assegurar la convivència ciutadana, la cohesió social i el manteniment de la identitat pròpia del País Valencià i de la capital de la Safor, des del respecte i el reconeixement de les diverses herències culturals dels seus ciutadans.
Les polítiques municipals de seguretat han d’afavorir les mesures de prevenció respecte a les mesures reparadores. “Hem d’invertir més esforços a fer pedagogia. Ens interessa insistir en tres aspectes fonamentals per al benestar d’aquelles persones que necessiten d’una ajuda particular de l’administració municipal: les persones amb problemes de mobilitat per qualsevol tipus de raó, l’ajuda a aquells que no tenen recursos i l’atenció a les persones majors”.
Més Gandia propiciarà la participació ciutadana, imprescindible per tal de conferir legitimació a l’actuació dels governs locals i a la democratització de la vida política local. I és que consideren que cal entendre la participació com un control popular de la gestió de govern i una cogestió i presa de decisió conjunta i informada dels assumptes més rellevants de la vida de la nostra ciutat.
“La ciutat de Gandia ha de ser un model democràtic de convivència ciutadana, en què els valors com la justícia i la participació plena en tots els àmbits de la vida social siguen els eixos de la nostra vida en comú, fet que s’aconseguix a través d’una igualtat real d’oportunitats entre dones i hòmens que els permeta desenvolupar totes les seues potencialitats sense l’obstacle dels estereotips. Hem d’impulsar, a més, allà on tinguem presència, polítiques destinades a normalitzar la situació del col·lectiu LGTB pel nostre compromís amb un País Valencià diferent, més igualitari i més just”.
Aquesta àrea atendrà el benestar social, la participació ciutadana, la igualtat de gèneres, la diversitat sexual, la joventut, la sanitat, els nouvinguts, la cooperació internacional i la seguretat ciutadana.
Gandia, fàbrica de cultura
“Gandia com a motor de cultura, com a generador d’iniciatives? Gandia som els veïns i veïnes, les associacions, les empreses, les institucions i l’administració; Gandia és també la gent que ens acompanya una part de l’any, o una part de la seua vida”.
Així, per a Josepa Costa, Gandia, fàbrica de cultura vol convertir-se en un projecte en què la ciutadania siga part activa i creadora de cultura i no solament consumidora de les activitats que des de les institucions es programen al llarg de l’any.
“Considerem que aquesta manera de repensar el marc cultural afavorirà l’intercanvi de col·lectius teatrals, escriptors, músics, artistes i demés agrupacions preocupades i ocupades per crear espais on la creació i la creativitat siguen el nucli i l’eix de les seues activitats. A més, aportarà una visió nova, real i realista de la situació actual i de les demandes de la ciutadania. Un projecte pensat des de i per a la ciutadania i els col·lectius culturals. Gandia com a gran indústria cultural”.
D’inici, està organitzada en sis àrees: Gandia i la formació; Gandia i la creació; Gandia i l’esport; Gandia i la política lingüística; Gandia i els clàssics; i Gandia i la comunicació.
La Gandia verda
Per a l’alternativa política el medi ambient és un concepte molt ampli que implica una gran quantitat de factors que cal tenir en compte per a gestionar l’entorn de la manera més responsable possible. Hi ha factors que depenen de la nostra intervenció directa com a ciutadans; però hi ha d’altres que necessiten d’un estudi detallat sobre quins són els recursos disponibles, quin model de ciutat volem o quines estratègies cal dur endavant per al desenvolupament de l’estructura sòlida i diversa del territori.
“L’ordenació del territori és sense cap dubte la tascamés important de l’administració local; d’este procés sortiran les bases per al futur. És per a